Título: La mar no estaba serena: Peronismo, bienestar social, cultura física y producción audiovisual --- La mar no estava serena: Peronisme, benestar social, cultura física i producció audiovisual --- The sea was not calm: Peronism, social welfare, physical culture and audio- visual production --- La mer n’était pas calme: Péronisme, protection sociale, culture physique et production audiovisuelle


Autor/es: Southwell, M., Galak, E.

Tipo: Artículo
Extensión: pdf, 13 p.

Editor: Universitat de Barcelona
Fecha: 2024

Temas: Cuerpos, Eduacción, Peronismo, Cine, Agua, Vacaciones, Argentina
Descriptor geográfico: Punta Lara (Partido de Ensenada)

Fuente: Temps d’Educació

Resumen: Con la llegada a la presidencia en 1946 de Juan Domingo Perón fue desarrollándose una política pública educativa de masas solidaria con el accionar en el sistema escolar tradicional, articulando sentidos conservadores con nuevas formas de democratización. Se trataba de una puesta en escena de la centralidad de la infancia como agente político, la cual se enlazó con la proliferación de recur- sos audiovisuales como aliado para la difusión de mensajes propagandístico-partidarios. La cinema- tografía fue pensada como dispositivo de entretenimiento, información, pasatiempo cultural e ins- trumento educativo. En este sentido se inscribe la utilización del turismo social y de las colonias de vacaciones por parte del Estado argentino, reflejando imágenes dinámicas sobre cuerpos en movi- miento en el mar y en el río. Se analizan la prensa cinematográfica «Colonia de Vacaciones en Punta Lara» y «Magnífica iniciativa hecha realidad» (1950), y tres cortometrajes docuficcionales de propa- ganda en los que se resalta la política pública de viajes útiles al mar. --- Amb l’arribada a la presidència el 1946 de Juan Domingo Perón es va desenvolupar una po- lítica pública educativa de masses solidària amb l’acció del sistema escolar tradicional, articulant sentits conservadors amb noves formes de democratització. Es tractava d’una posada en escena de la centralitat de la infància com a agent polític, la qual es va articular amb la proliferació de recursos audiovisuals com a aliat per a la difusió de missatges propagandístic-partidaris. La cinematografia va ser pensada com a dispositiu d’entreteniment, informació, passatemps cultural i instrument edu- catiu. En aquest sentit s’inscriu la utilització del turisme social i de les colònies de vacances per part de l’Estat argentí, reflectint imatges dinàmiques sobre cossos en moviment al mar i al riu. S’analitzen els curtmetratges «Colonia de Vacaciones en Punta Lara» i «Magnífica iniciativa hecha realidad» (1950), i tres curtmetratges docuficcionals de propaganda en què es ressalta la política pública de viatges útils al mar. --- With the inauguration of Juan Domingo Perón as president in 1946, a mass public educa- tional policy was developed in solidarity with actions in the traditional school system, articulating conservative meanings with new forms of democratization. It was a staging of the centrality of chil- dren as a political agent, which was related to the proliferation of audiovisual resources as an ally in the dissemination of propaganda/partisan messages. Cinematography was intended as an enter- tainment device and provider of information, as a cultural pastime and an educational instrument. The use of social tourism and vacation colonies by the Argentine State is inscribed, reflecting dy- namic images of bodies moving in the sea and in the river. The newsreels «Vacation Colony in Punta Lara» and «Magnificent initiative come true» (1950) are analysed, as well as three short propaganda films in which the public policy of useful trips to the sea is highlighted. --- Avec l’arrivée à la présidence en 1946 de Juan Domingo Perón, une politique éducative pu- blique de masse a été développée en solidarité avec les actions du système scolaire traditionnel, articulant des significations conservatrices avec de nouvelles formes de démocratisation. Il s’agissait d’une mise en scène de la centralité de l’enfance en tant qu’agent politique, qui s’articulait avec la prolifération des ressources audiovisuelles comme alliées pour la diffusion de messages de propa- gande partisane. La cinématographie était conçue comme un dispositif de divertissement, d’infor- mation, de passe-temps culturel et d’instrument éducatif. C’est en ce sens que s’inscrit l’utilisation du tourisme social et des colonies de vacances par l’État argentin, reflétant des images dynamiques de corps en mouvement dans la mer et dans le fleuve. Les courts métrages Colonie de vacances à Punta Lara et Magnifique initiative devenue réalité (1950) sont analysés, ainsi que trois courts mé- trages documentaires de propagande dans lesquels la politique publique des voyages utiles à la mer est mise en avant.

Documento descargado de: http://hdl.handle.net/11336/265988

Visualizar documento